Polítiques del cos en un món hipercodificat​​​

​

Els gestos connecten les persones a través del temps. 

Un braç alçat es podria associar a un obrer manifestant-se el 1977, a una ballarina el 2003, o al CEO actual de Tesla després d’un discurs presidencial el 2025. 

Estudiosos del llenguatge corporal han observat com els gestos representats en copes de l'antiga Grècia i en frescos de Pompeia s’assemblaven molt als dels seus contemporanis napolitans. Les tècniques del cos s’adquireixen abans, i perduren més enllà del llenguatge o la mirada. Els moviments del cos no són arbitraris, sinó guions heretats, transmesos generació rere generació, creant un llegat molt valuós. 

Els nostres cossos transmeten la memòria cultural en la manera com ens posem drets, assenyalem i ens movem. Les màquines, però, recorden d’una altra manera. Els algoritmes no "entenen" el dolor, la fatiga ni la rebel·lia; simplement mesuren distàncies entre vectors, traduint articulacions i angles en constel·lacions de punts i dades. 

L'exposició proposa una experiència interactiva amb els visitants, mitjançant tecnologies de captació de moviment i intel·ligència artificial, convida a reflexionar i debatre sobre la dimensió cívica, social i ètica de la nostra interacció amb l’espai. 

En un món saturat de paraules i imatges, el gest encara és el nostre llenguatge més honest.

Aquesta exposició és un petit homenatge a la potència dels cossos com a actors socials i culturals, fent servir les fotografies de l’Arxiu Històric del Poblenou com a manifestació visible del pensament i connectant la memòria ancestral amb les narratives futures.